Home » Femena in News » El Punt d’Avui 08 March 2021

El Punt d’Avui 08 March 2021

El Punt d avui
SOCIETAT - BEIRUT 8 març 2021 2.00 h

SUSSAN TAHMASEBI ACTIVISTA PELS DRETS HUMANS A L’ORIENT MITJÀ I AL NORD D’ÀFRICA

“L’Orient té el seu propi feminisme”

  •  “La religió és l’excusa per oprimir la dona per part dels qui es volen mantenir en el poder”
  •  “La doble vara de mesurar occidental amb règims dictatorials com ara el saudita s’ha d’acabar”

Sussan punt d avui

Sussan Tahmasebi viu actualment als Estats Units, des d'on dirigeix Femena

Una vida d’activisme

Tahmasebi va néixer a l’Iran, on va estar implicada en moviments feministes. Actualment, viu als EUA, des d’on dirigeix Femena, una entitat que dona suport a les dones defensores dels drets humans a l’Orient Mitjà i al nord de l’Àfrica.

J. CABASÉS VEGA - BEIRUT

L’Ori­ent Mitjà acull movi­ments de dones que llui­ten pels drets humans en con­tex­tos repres­sius. Les guer­res i la presó no atu­ren l’intent de tren­car tabús i d’obte­nir millo­res legals. En parla Sus­san Tah­ma­sebi, experta en la dona a la regió.

Per què vau crear Femena?
Les dones que llui­ten pels drets humans a la regió han estat mar­gi­na­des, afron­ten pressió, i Femena vol donar-los suport. Després de les revo­lu­ci­ons àrabs, els movi­ments isla­mis­tes van arri­bar al poder en alguns països i n’hi ha que van entrar en guerra, com ara Líbia i Síria. D’altres, com ara Egipte i Bah­rain, han patit un aug­ment en la repressió.

En quins països veu movi­ments que puguin por­tar nous drets per a les dones aviat?
És difícil pre­veure-ho. Alguns movi­ments femi­nis­tes no poden evi­den­ciar l’ acti­vi­tat per la repressió. Però a l’Iran, Egipte i Kuwait hi ha hagut cam­pa­nyes #MeToo ori­gi­na­des per ciu­ta­da­nes comu­nes. Que elles par­lin en con­tex­tos repres­sius és mèrit de la feina feta pels movi­ments femi­nis­tes.

Quin és el paper d’inter­net en l’acti­visme d’avui en dia?
Ofe­rir una opor­tu­ni­tat per a l’acti­visme en països on no hi ha llocs de tro­bada. M’impres­si­ona com la gent troba mane­res per crear espais de canvi enmig de con­tex­tos fos­cos i repres­sius.

Alguns estu­dis indi­quen que força homes i dones a la regió s’opo­sen a la igual­tat de gènere. Mal­grat això, qui­nes notícies posi­ti­ves hi ha hagut en l’asso­li­ment de drets per a les dones?
El patri­ar­cat és un feno­men glo­bal i els movi­ments femi­nis­tes de la regió exi­gien les matei­xes millo­res un segle enrere. No són deman­des imi­ta­des d’Occi­dent; són part de la nos­tra cul­tura. Vam defen­sar l’edu­cació, i ara hi ha dones estu­di­ant a la majo­ria de països i, de vega­des, amb índexs de matri­cu­lació supe­ri­ors als homes. S’han impul­sat lleis con­tra les agres­si­ons mas­clis­tes...

Hi ha qui opina que l’opressió sobre la dona a la regió té només relació amb la religió.
L’opressió con­tra la dona té lloc a tot el món i les soci­e­tats pro­gres­sis­tes tam­poc han asso­lit la igual­tat. La religió és l’excusa per opri­mir la dona per part dels qui volen man­te­nir-se en el poder. Pot ser bona o dolenta segons com s’inter­preti. Els qui la inter­pre­ten solen ser els qui són en el poder i ho fan de forma favo­ra­ble per a ells. A Tunísia, amb arre­la­ment de l’islam, les dones han acon­se­guit molts dels seus drets.

Les acti­vis­tes a l’Aràbia Sau­dita diuen que els homes tenen dret de vet sobre les noves lli­ber­tats de les dones. Quin és el paper d’Occi­dent en aquesta repressió?
La doble vara de mesu­rar dels països occi­den­tals amb aquests dic­ta­dors s’ha d’aca­bar i cal fer pressió perquè les dones no siguin cas­ti­ga­des per exi­gir drets humans. Riad con­ce­deix drets a les dones com a cam­pa­nya de publi­ci­tat, però també és una res­posta a l’acti­visme. Hi ha una lluita i una res­posta. Dit això, és inac­cep­ta­ble que l’estat no per­meti exi­gir millo­res. Lou­jain al-Hath­loul és ara fora de la presó, però no pot par­lar lliu­re­ment. És una tàctica uti­lit­zada en altres països. La pèrdua de l’espai civil afecta molt la dona, perquè ja tenia pocs espais per orga­nit­zar-se.

Com pot millo­rar-se la situ­ació de les dones que tre­ba­llen sota el sis­tema kafala?
No tenen drets, abu­sen d’elles i les assas­si­nen amb total impu­ni­tat. Els governs dels països d’aco­llida han de pro­te­gir-les, però també els seus països d’ori­gen. És una crisi que reque­reix més atenció.

PUBLICAT A
El Punt Avui. Girona 08-03-2021, Pàgina 29
El Punt Avui. Nacional 08-03-2021, Pàgina 21

paper punt d avui