Femena: Right, Peace, Inclusion

Femena: Right, Peace, Inclusion
Supporting WHRDs & progressive feminist movements in MENA & Asia.

Contact info

La Religió Es L’excusa per Oprimir la Dona per Part Dels Qui Es Volen Mantenir en el Poder

Sussan Tahmasebi viu actualment als Estats Units, des d’on dirigeix Femena
Sussan Tahmasebi viu actualment als Estats Units, des d’on dirigeix Femena

  •  Tahmasebi va néixer a l’Iran, on va estar implicada en moviments feministes. Actualment, viu als EUA, des d’on dirigeix Femena, una entitat que dona suport a les dones defensores dels drets humans a l’Orient Mitjà i al nord de l’Àfrica.

L’Ori­ent Mitjà acull movi­ments de dones que llui­ten pels drets humans en con­tex­tos repres­sius. Les guer­res i la presó no atu­ren l’intent de tren­car tabús i d’obte­nir millo­res legals. En parla Sus­san Tah­ma­sebi, experta en la dona a la regió.

Per què vau crear Femena?
Les dones que llui­ten pels drets humans a la regió han estat mar­gi­na­des, afron­ten pressió, i Femena vol donar-los suport. Després de les revo­lu­ci­ons àrabs, els movi­ments isla­mis­tes van arri­bar al poder en alguns països i n’hi ha que van entrar en guerra, com ara Líbia i Síria. D’altres, com ara Egipte i Bah­rain, han patit un aug­ment en la repressió. 

En quins països veu movi­ments que puguin por­tar nous drets per a les dones aviat?
És difícil pre­veure-ho. Alguns movi­ments femi­nis­tes no poden evi­den­ciar l’ acti­vi­tat per la repressió. Però a l’Iran, Egipte i Kuwait hi ha hagut cam­pa­nyes #MeToo ori­gi­na­des per ciu­ta­da­nes comu­nes. Que elles par­lin en con­tex­tos repres­sius és mèrit de la feina feta pels movi­ments femi­nis­tes. 

Quin és el paper d’inter­net en l’acti­visme d’avui en dia?
Ofe­rir una opor­tu­ni­tat per a l’acti­visme en països on no hi ha llocs de tro­bada. M’impres­si­ona com la gent troba mane­res per crear espais de canvi enmig de con­tex­tos fos­cos i repres­sius. 

Alguns estu­dis indi­quen que força homes i dones a la regió s’opo­sen a la igual­tat de gènere. Mal­grat això, qui­nes notícies posi­ti­ves hi ha hagut en l’asso­li­ment de drets per a les dones?
El patri­ar­cat és un feno­men glo­bal i els movi­ments femi­nis­tes de la regió exi­gien les matei­xes millo­res un segle enrere. No són deman­des imi­ta­des d’Occi­dent; són part de la nos­tra cul­tura. Vam defen­sar l’edu­cació, i ara hi ha dones estu­di­ant a la majo­ria de països i, de vega­des, amb índexs de matri­cu­lació supe­ri­ors als homes. S’han impul­sat lleis con­tra les agres­si­ons mas­clis­tes… 

Hi ha qui opina que l’opressió sobre la dona a la regió té només relació amb la religió.
L’opressió con­tra la dona té lloc a tot el món i les soci­e­tats pro­gres­sis­tes tam­poc han asso­lit la igual­tat. La religió és l’excusa per opri­mir la dona per part dels qui volen man­te­nir-se en el poder. Pot ser bona o dolenta segons com s’inter­preti. Els qui la inter­pre­ten solen ser els qui són en el poder i ho fan de forma favo­ra­ble per a ells. A Tunísia, amb arre­la­ment de l’islam, les dones han acon­se­guit molts dels seus drets.

 Les acti­vis­tes a l’Aràbia Sau­dita diuen que els homes tenen dret de vet sobre les noves lli­ber­tats de les dones. Quin és el paper d’Occi­dent en aquesta repressió?
La doble vara de mesu­rar dels països occi­den­tals amb aquests dic­ta­dors s’ha d’aca­bar i cal fer pressió perquè les dones no siguin cas­ti­ga­des per exi­gir drets humans. Riad con­ce­deix drets a les dones com a cam­pa­nya de publi­ci­tat, però també és una res­posta a l’acti­visme. Hi ha una lluita i una res­posta. Dit això, és inac­cep­ta­ble que l’estat no per­meti exi­gir millo­res. Lou­jain al-Hath­loul és ara fora de la presó, però no pot par­lar lliu­re­ment. És una tàctica uti­lit­zada en altres països. La pèrdua de l’espai civil afecta molt la dona, perquè ja tenia pocs espais per orga­nit­zar-se. 

Com pot millo­rar-se la situ­ació de les dones que tre­ba­llen sota el sis­tema kafala?
No tenen drets, abu­sen d’elles i les assas­si­nen amb total impu­ni­tat. Els governs dels països d’aco­llida han de pro­te­gir-les, però també els seus països d’ori­gen. És una crisi que reque­reix més atenció.